Estem a punt d’iniciar la RUTA MEDIAMBIENTAL DE LA PUJADA A L’ERMITA de Benifairó de les Valls. Aquest recorregut ens permetrà conèixer i descobrir una gran quantitat d’arbres i arbustos, plantes autòctones i al·lòctones, així com altres tipus de vegetació en perill d’extinció que creix per tot el camí.
En aquest itinerari a l’ermita trobarem al voltant de 250 d’arbres: pins, xiprers, palmeres, arbocers, garrofers, ametllers, lledoners, roures valencians, margallons… Durant la passejada podrem gaudir, observar i conéixer el conjunt d’aquesta arbreda i valorar un patrimoni natural que és de totes i tots.
Tota aquesta vegetació forma part de l’arbreda de Benifairó de Les Valls, sota la denominació “Arbres d’Interés Local” aprovada l’any 2022 a proposta de l’associació Arbrat de la Vall de Segó (ARVASE).
Aquesta arbreda està protegida per les seues característiques paisatgístiques úniques a la Vall de Segó i amb un conjunt divers i harmònic d’espècies arbòries, la majoria autòctones i de gran port. Existeix una barreja equilibrada de jardí municipal i zona forestal, coronant el patrimoni arquitectònic de l’ermita.
Recordem que aquest ecosistema està habitat per altres éssers vius. Respectem el seu medi per continuar protegint el gran valor mediambiental del lloc.
PI BLANC. PINUS HALEPENSIS
Família_Pinàcies
Arbre de fulla perenne que pot arribar als 20 m. Tronc de corfa grisa i esblanqueïda. Fulles molt primes i blanes amb forma d’agulla disposades de dues en dues. Pinyes abundants quan l’arbre és adult, de forma cònica que assoleixen de 8 a 12 cm de llargada i uns 4 cm d’amplada.
Floració d’abril a maig. Té flors masculines i femenines separades en el mateix arbre.
La fusta es fa servir per a fer caixes per la fruita i pasta de paper. És utilitzat en la repoblació forestal per la seua capacitat per colonitzar terrenys pobres i secs.
XIPRER. CUPRESSUS SEMPERVIVENS
Família_Cupresàcies.
Arbre de fulla perenne. Pot arribar als 30 m d’alçada.
La capçada és estreta i punxeguda.
El tronc és recte; la corfa és color marronós i es clivella amb el pas del temps.
Les fulles són molt primes i de color verd fosc.
Floreix durant el març i l’abril. Les flors s’agrupen en inflorescències.
El fruit és un con arrodonit i verd, però va passant al marró a mesura que madura.
Les llavors són menudes i cauen quan el fruit està madur, a la tardor del segon any.
El xiprer ha estat cultivat des de temps dels grecs i romans, el plantaven als jardins.
També ha estat associat a la mort, per la qual cosa és plantat en cementiris
PALMERA DATILERA. PHOENIX DACTYLIFERA
Família_ Diòiques
De tronc únic, moltes vegades amb brots a la soca, de copa molt oberta
Pot arribar als 30 m d’alçada i als 20 a 50 cm de diàmetre.
La palmera datilera té exemplars mascles i femelles.
Les flors de color crema i amb 6 estams en palmeres masculines, i verd-groguenques a les femenines que són les productores de dàtils.
PALMERA CANÀRIA. PHOENIX CANARIENSIS
Família_Diòiques
De tronc únic, recte i gros
Pot arribar als 20 m d’alçada i als 70-80 cm de diàmetre, sense brots a la base, i una copa més o menys redona i frondosa.
Les fulles, de gran mesura, poden arribar fins als 7 m de longitud, en general corbades.
Hi ha exemplars mascles, amb flors blanques, i femelles amb flors grogues.
L’ARBORCER. ARBUTUS UNEDO
Família_Ericàcies.
Arbre de fulla perenne
Pot arribar fins als 4-5 m d’alçada, tot i que generalment presenta forma arbustiva.
La seua escorça és vermellosa i clivellada. Les fulles són alternes, amb el marge dentat i tenen forma allargada i oval; fan 5-10 cm de longitud. Són de color verd lluent pel davant i verd més clar pel darrere. A l’hivern agafen tons vermellosos.
Floreix durant la tardor i l’hivern. Les flors són blanques i tenen els pètals formant una mena de gerra
El fruit, cirera d’arboç, és granulós; primer és de color groc ataronjat i es va tornant vermell quan madura. És comestible, tot i que no se’n pot abusar.
L’ALZINA. QUERCUS ILEX.
Família_Fagàcies.
Arbre perennifoli
Pot arribar als 10-20 m d’alçada i que fa una gran i densa capçada.
La seua corfa és clivellada i és de color marró fosc.
Les fulles són dures, amb el marge una mica dentat i el pecíol curt; fan 2-9 cm de longitud i 1,5-4 cm d’amplada. Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers tenen petits pèls i són de color verd grisós.
Floreix durant els mesos d’abril i maig.
El fruit és arrodonit i allargat. Està cobert per una mena de barret anomenat cúpula i maduren a la tardor i cauen a terra.
EL GARROFER. CERATONIA SILIQUA
Família_Lleguminoses
Pot arribar als 10 m d’alçada, de tronc irregular i corfa llisa de color gris. Les fulles, redones i ovalades, són persistents, de color verd obscur.
Les flors són poc vistoses, però de forta olor, naixen en grups arraïmats directament del tronc o de rams laterals.
Els fruits en llegum, les garrofes, tenen una forma un poc corba i poden mesurar fins als 25 cm, contenen de 10 a 16 llavors.
L’AMETLER. PRUNUS DULCIS
Família_Rosàcies
Arbust o xicotet arbre que pot arribar als 8 m d’alçada, quasi sempre sense punxes, encara que a voltes en presenta. El tronc sol ser tortuós, clivellat i s’ennegreix amb el pas del temps.
Les fulles són caduques, simples i serrades pel seu marge. Mesuren entre 4-12 cm de llargària i 1,2-4 cm d’amplària.
Floreix a l’hivern, abans que tornen a eixir les fulles, en grups nombrosos i aromàtics molt visitats pels insectes.
La part carnosa del fruit és verda i, quan s’asseca, cau per deixar al descobert la llavor, que és l’ametla.
“Per Sant Valentí, l’ametller a florir”.
L’OLIVERA. OLEA EUROPAEA
Família_ Oleàcies
Arbre que pot arribar als 8-10 m d’alçada. El tronc és curt i no molt recte, ample en la base i amb ramals, buits i aspecte retorçat als exemplars més vells. Les fulles són perennes i oposades, punxegudes, de color verd obscures i platejades. Floreix a la primavera. Les flors són molt xicotetes, amb 4 pètals de color blanc. El fruit és l’oliva, carnosa i amb un os gran al seu interior, de color verd i negre.
EL CÀDEC. JUNIPERUS OXYCEDRUS
Família_Cupressàcies
Arbre que pot arribar als 15 m d’alçada, encara que el més freqüent és trobar-lo com un arbust gran i erecte.
La corfa és marró-grisa i es desprén en tires longitudinals.
Conté olis essencials i és aromàtica. Les fulles les té en forma d’agulla, de 12-20 cm de llargària per 1,2-2 mm d’amplària, punxants i amb dues bandes blanques. Es distribueixen de tres en tres com les aspes d’un ventilador.
Hi ha exemplars mascles i exemplars femelles. Els primers formen cons molt xicotets que produeixen el pol·len i els segons uns fruits (en realitat falsos fruits) carnosos i globosos, verdosos quan són immadurs i finalment marrons-rojos quan maduren.
ALADERN. RHAMNUS ALATERNUS
Família_ Ramnàcies
És un arbust frondós i molt variable en aspecte, pot arribar als 8 m d’alçada. El tronc és llis i gris en els exemplars més jóvens, però als adults es clevilla i recorda als de l’alzina.
Les fulles són persistents, tenen forma oval, parells de nervis secundaris ben visibles i a voltes amb pèls en la base, punta i nerviós, de color verd obscur, a voltes un poc gris, també verd clar o groguenc. El marge pot ser dentat, serrat. Floreix entre març i abril. Tenen quatre pètals i són molt oloroses, xicotetes, verd-groguenques.
Els fruits mesuren al voltant de 5 mm de diàmetre, són redons, carnosos i de color roig que passen a negre al madurar. Són molt apreciats per les aus.
EL FICUS. FICUS ELASTICA
Família_Moràcies
Pot arribar als 10-15 m d’alçada. És originari de les selves tropicals d’Índia. És una espècie perenne. El seu tronc és de color grisenc i textura llisa quan és jove, arrugant-se i clavillant-se amb el pas del temps. De grans arrels, però de poca profunditat. Així i tot, es tracta d’una espècie molt popular com a planta d’interior, en mesures reduïdes quan es cultiva en maceta.
EL LLEDONER. CELTIS AUSTRALIS
Família_ Ulmàcies
Aquest arbre pot arribar als 30 m d’alçada. És parent de l’olm. Té el tronc uniforme i sembla la pota d’un elefant per la seua corfa grisa, fina i llisa.
Les seues fulles són caduques, simples, alternes, ovalades, redones en la base i de marge serrat, asimètriques, vellutades al tacte i acabades en punta allargada. Floreix a la primavera.
El fruit és carnós i comestible, negre, de la mesura d’un pésol, amb un os gran, que sol quedar a l’arbre després de la caiguda de les fulles. El Lledoner més antic i més gran de les valls està a Benifairó a la casa Lluís Guarner.
EL ROURE VALENCIÀ. QUERCUS FAGINEA
Família_Fagàcies
Arbre que pot arribar als 20-25 m, de fulles simples, alternes, caduques, però amb la característica que algunes d’elles continuen seques sobre la planta fins que l’any següent el brot de les fulles noves les fa caure. Les seues fulles tenen 3-6 cm de llargària per 1,5-4 d’amplària, són serrades. Floreix a la primavera, amb flors agrupades en rams penjants de color groc-ocre.
EL MANGRANER. PUNICA GRANATUM
Família_Litràcies
Arbre o arbust que pot arribar als 5 m d’alçada. Molt ramós i quasi sempre espinós. Té la corfa de color mel clara, molt clavillada i nuosa en els exemplars vells.
Les fulles són caduques encara que coriàcies, simples, generalment oposades, de marge sencer, verd brillant i groguenques. Les flors són roges, solitàries i molt vistoses. En madurar formen uns fruits complexos, globosos, groguencs o groguencs-rogencs, mesuren 5-12 cm de diàmetre, són comestibles.
EL MARGALLÓ. CHAMAEROPS HUMILIS
Família_Dioiques
És una palmera mediterrània arbustiva que pot arribar als 4 m d’alçada, excepcionalment als 8, i 35 cm de diàmetre. El tronc el té cobert per fulles velles seques o les seues restes.
Les seues fulles semblen ventalls, són simples, persistents, palmades i molt grans. La llémena està dividida en segments d’unes tres quartes parts del seu radi que són més o menys triangulars, però molt estretes, acompanyades d’algunes fibres. Les flors naixen entre les fulles, protegides per una fulla modificada, més ampla per la zona central i que s’obri al madurar. Aquestes fulles es disposen en espiral sobre els eixos i són de color crema o groguenques. Els fruits són carnosos, els dàtils, marrons o rogencs.
L’ALFALS. MEDICAGO SATIVA
Família_Lleguminoses
És un arbust que pot arribar als 30-60 cm d’alçada. És una brossa perennifòlia. Els folíols de 5-20 mm de llargària, 3-10 mm d’amplària, obovades a sublinial, dentats en l’àpex; sencera o dentada en la base. Inflorescència en ram pedunculat, el peduncle molt més llarg que el pecíol. Corol·la de 6-12 mm de llargària, violeta pàl·lid lavanda. Està en perill d’extinció al país valencià.