El segle XX va estar entre altres coses marcat per la Revolució Bolxevic de 1917. Dins aquest segle i amb una vida marcada per aquest fet històric ha viscut Julian Gómez "Gorkin" (Benifairó de les Valls 1901-Paris 1987). La seua militància revolucionària, encetada amb tan sols disset anys, el portaria a dirigir la Federació Comunista de Llevant en 1921, la qual hagué d'abandonar per l'exili mesos més tard. A l'exili treballaria per a la Internacional Comunista fins la seua ruptura en 1929, quan adoptà l'ideari anti-stalinista que conservà tota la seua vida.

De tornada a Espanya fou un dels líders del Bloc Obrer i Camperol i més tard del partit que sorgí d'aquest, el POUM. Aquesta militància li suposà una condemna a mort després de la dissolució del partit en 1937, per la qual romangué a presó fins la caiguda de Catalunya.

A l'exili -a Mèxic fins 1948 i més tard a França- es centrà definitivament en la tasca de denúncia del comunisme stalinista, la qual mantingué fins la seua mort. D'aquest període destaquen les seues investigacions sobre l'assassinat de Trotski i el seu paper d'organitzador del que es conegué com a "Contuberni de Múnic".

Com a periodista dirigí un gran nombre de periòdics i revistes com "La Batalla" (1936-37), "Cuadernos" (1953-65) i "Mañana" (1965-68). Dramaturg i novelista, fou president del "Pen Club dels escriptors a l'exili". Entre els seus assajos destaquen "El asesinato de Trotsky" (premi Voltaire, 1970) i "Los procesos de Moscú en Barcelona", traduïts a distints idiomes.