L'edifici es construí segurament durant la segona dècada del segle XIX, com sembla indicar l'estil present a la ceràmica arquitectònica de la cuina, la façana i les escales interiors. Es tracta així d'una típica casa pairal construïda per a servir alhora com a residència familiar i com a centre d'emmagatzematge i transformació dels productes agrícoles treballats per la família. El seu origen és el d'una casa rural en la perifèria del nucli urbà, que per la seua part posterior connecta amb l'horta.

La planta baixa segueix la típica distribució a dos mans, amb pas de carro travessant tota la planta fins el corral. Dues habitacions que ara es destinen a biblioteca es disposen junt a l'entrada. Trobem la cuina amb la llar, un dels espais més importants als antics habitatges rurals, decorada amb una imatge de la Mare de Déu del Bon Succés, patrona de Benifairó, que data de 1831. Al fons, trobem l'entrada al celler, a un dels costats, i l'eixida al corral.

El pis superior fou segurament transformat a les acaballes del segle XIX, coincidint amb l'edat daurada de les exportacions vinícoles. El conjunt de tres habitacions principals s'organitza a partir de la sala d'estar, al centre. A més, trobem una cuina, un menjador i l'estudi, al qual s'entra per una porteta. És una estança allargada dividida en dos espais diferenciats: el primer és una saleta presidida per fotografies antigues, al costat, la biblioteca personal de Lluís Guarner, junt a estàtues i antiguitats de caràcter profà.

Al pis de dalt, l'andana, segurament es destinà en un principi a allotjar els cucs de seda. Actualment, l'ampli espai obert es troba il·luminat per una lògia de finestres amb arquets de mig punt, detall segurament inspirat en els palaus gòtics.

La Casa Guarner és propietat de