Va nàixer a Benifairó de les Valls el 8 de setembre de 1906 i morí el 20 de febrer de 1984 a València. Nascut al si d'una família amb forta tradició musical, el pare era músic de la Banda de Faura, el seu germà va dirigir les bandes Unió Musical de Llíria, Municipal de Castelló i Municipal de València i el seu cosí Enric Garcés les bandes Municipals de l'Alcúdia de Carlet, de Terrassa i Barcelona.

Després de realitzar els seus estudis de Filosofia i Lletres a Barcelona, va completar la seua formació musical am el mestre Manuel Palau Boix (1893-1967) amb qui va estudiar composició. Als vint-i-quatre anys donà a conéixer la seua primera obra, Bocetos Líricos. L'any 1933 va ocupar la plaça de professor de Literatura Espanyola a l'Institut Ausiàs March de Gandia.

Vicent Garcés durant la seua joventut

Va ser un dels compositor signants del Manifest del Grup dels Joves publicat l'any 1934. Aquest col·lectiu, també anomenat Grup dels Cinc aspirava a la realització d'un art musical valencià vigorós i ric a l'existència d'una escola valenciana fecunda i múltiple. Estava constituït per Vicent Garcés, Lluís Sánchez, Emili Valdés Perlasia, Ricard Olmos i Vicent Asencio. El 1935 Garcés guanyà el premi de l'entitat cultural Proa per l'obra Cantiga.

Manifest del Grup del Joves, una iniciativa juvenil valencianista

L'esclat de la guerra el juliol de 1936 trunca la seua carrera musical, ja que tan sols una setmana abans de la rebel·lió militar va rebre la beca per estudiar composició durant nou mesos a França. Enmig del conflicte, el 3 de setembre de 1938, va acceptar la Direcció del Conservatori de Música i Declamació de València, institució on va restar fins acabar el conflicte. Aquest nomenament li va suposar l'ostracisme durant la dictadura instaurada per Franco.

En acabar la guerra començarà el seu segon període compositiu, amb la influència d'Amparo Garriguas i la composició d'un Concert per a Piano i Trompeta desaparegut. Entre l'any 1948 i el 1953 va residir a Paris ininterrompudament, on va establir contacte amb el Grup dels Sis, concretament amb Georges Auric amb qui va analitzar el seu ballet Marinada. Va perllongar la seua estada a París almenys fins el 1958.

Quadern de notes de Vicent Garcés on apareix recollida la cançó "Serra de Mariola", entre altres

A partir de 1953 realitzarà viatges esporàdics a Espanya amb motiu d'estrenes de les seues obres o visites als amics, entre altres motius. El mestre Manuel Palau en la dedicatòria d'una de les seues obres es refereix a Vicent Garcés com el creador del "ballet valencià".

Programa de mà de l'estrena de l'obra Cantata Marinada al Teatre Principal els dies 24 i 25 de juny de 1993

El 15 de maig de 1973 es va casar amb Amparo López Blasco. El 1977 la secció de cambra del Cor de RTVE sota la direcció de Pascual Ortega va estrenar Retaule Coral. Els darrers anys de la seua vida els va passar afectat per una malaltia que el va impedir dedicar-se a la composició i el procés de depuració de la seua obra el va portar a destruir algunes de les seues composicions. Les seues despulles van ser traslladades el 30 d'abril de 1987 al cementiri de Faura.

A l'octubre de 2006 l'Ajuntament de Benifairó de les Valls celebrà el centenari del naixement del Compositor amb l'organització de diferents activitats. Inauguràrem els actes amb una exposició commemorativa de la seua vida i obra. I poguérem escoltar algunes de les seues obres als diferents concerts que es programàren. Volem destacar que a l'últim concert, el germà, de 92 anys, va dirigir l'Orquestra Mare Nostrum de València durant la interpretació de les Cinc Cançons Valencianes compostes per Vicent Garcés.

	Programa del concert d'estrena de les obres guardonades en el "Premis Musicals del País Valencià", instituïts l'any 1937
Tot el que aparéix a aquesta web de Vicent Garcés s'ha elaborat a partir de la informació recollida al llibre "El Compositor Vicent Garcés i Queralt (1906-1984)", de Sergi Arrando i publicat per la Fundació Bancaixa Sagunt