El jardí

Moltes cases de llauradors rics de la Vall de Segó acostumaven a tindre a més dels magatzems, trulls o almàsseres, un ampli pati que, en ocasions, s’estenia abraçant un hort murat. En aquest cas l’edifici originari disposava de l’esmentat hort, al qual es sumaria més endavant el corresponent a la casa veïna, amb el què també s’aconseguí una entrada independent per a vehicles, avui reconvertida en sala polivalent per a desenvolupar diverses activitats culturals. L’hort fou transformat en jardí de manera progressiva partint de la plantació d’alguns arbres als extrems, fa més de cent anys. D’aleshores ençà i especialment com a obra de Lluís Guarner, últim propietari de la Casa, el jardí ha anat guanyant terreny a l’hort, estenent-se a partir de la Casa, junt a la qual es troben els exemplars més antics, vers les terrasses inferiors.

El jardí està delimitat per un mur, flanquejat per xiprers a la part septentrional i per una plantació de bambús a la de ponent. La seua superfície és de deu mil metres quadrats i se situa a trenta-quatre metres sobre el nivell de la mar.
Lluís Guarner era un amant de la jardineria, tal i com es pot comprovar en visitar el seu jardí. El propi jardí li servia de font d’inspiració de la seua obra, trobant-se referències en poemes com “Llama de amor viva”.

El traçat del jardí obeeix al típic d’una casa valenciana en què es diferencien clarament tres espais, els quals es corresponent amb els gustos i atraccions que tenia el romàntic i sensible escriptor, que anava creant aquest particular tresor paisatgístic, mantenint-lo com refugi d’intimitat i utilitzant-lo com a residència vacacional i de repòs. Al llarg dels tres espais, en què es divideix el jardí, es troben atractius racons i bancalets que ajuden a delectar-se i assaborir millor el jardí.

Tota la propietat està decorada amb taulellets de la tradicional ceràmica valenciana del segle XIX, que tant de renom va assolir a nivell mundial. L’escriptor utilitza aquests taulellets per a confeccionar mosaics i decorar fonts, banquets, etc que engalanen el jardí i li proporcionen un caràcter totalment mediterrani.

Un primer espai, el jardí que està junt a la casa, el de retall italià, és el més antic. Conforme s’en surt des de la Casa cap el primer espai, s’observa com el sòl està empedrat amb còdols de riu i com les pèrgoles, balcons i parets estan ocupades per exòtiques trepadores tals com wistèries, buganvilles, gesmilers, etc. Entre totes les enfiladisses destaca per la seua elevada edat i per la bellíssima floració, una magnífica wistèria, amb una espectacular soca tortuosa que a la primavera ornamenta la casa amb els seus grans raïms de color violeta.
A continuació ens trobem amb una zona de bardissa retallada i a l’encreuament dels camins que formen els parterres amb la font que fou la pica baptismal del poblat de l’Alqueria Blanca. Els parterres estan adornats amb cyques, galants de nit, flors de pasqua i diferents bulbs i tuberoses.

 Al segon espai, conforme ens allunyem de la casa, s’observa com el jardí de retall disminueix i, a més, es troba entremesclat amb arbres i fruiters tropicals, com ara magnòlies, xicrandes, xirimoiers, caquis, tarongers, llimeres, murtrers, etc. Aquesta àrea del jardí combina l’espiritualitat i la intimitat del jardí italià amb l’inusual i exuberant jardí exòtic. Volem destacar un magnoli de 18 metres d’alt i una edat estimada de 150 anys. Aquest produeix un brillant efecte tant per la forma de la seua capçada globossa, com pel romanticisme de les seues flors, que s’oculten entre el fullam com volent amagar tanta bellesa.


Al tercer espai hi havia l’horta que servia a l’ús de la Casa, actualment dedicada a la producció de cítrics. Els camins que divideixen aquest nivell estan flanquejats per nesprers, xirimoiers, alvocats, palmeres, datileres, caquis de Virgínia, caquis fruiters, llorers, baladres, xiprers, tarongers, així com alguns arbusts de flor. Partint en dos la plantació de tarongers hi ha un mur d’obra recobert d’una magnífica bign’onia groga d’esplèndida floració. D’aquesta zona cal destacar un grup de lledoners de 25 metres d’alçària, que proporcionen una ombra ampla, fresca i agradable. També cal destacar la noblesa dels llorers que assoleixen els 16 metres d’alçària.

Finalment, destacar que en l’any 1994, es va procedir a l’abatiment d’una araucària excelsa centenària, que fou seccionada pel raig en una tempesta. Els vestigis de l’arbre de 30 metres d’alçària es conserven a la vista en la que potser siga la part més romàntica del jardí.

La Casa Guarner és propietat de